Algun sens heu demanat que penjem la ruta que vem fer el diumenge pel barri del Coll.
Aquí la teniu!
Gràcies Albert per fer-nos de guia i fer que coneguem el nostre barri una mica millor!
[divider]
Començarem la ruta com sempre a la porta de l’Escola Pare Poveda, a l’avinguda de Vallcarca. Després de recórrer en edicions anteriors d’aquesta caminada popular els barris de Vallcarca (2010), Montbau (2011) i els Peninents (2013), enguany és el torn del barri del Coll.
Sortirem pel carrer del Baró de la Barre en direcció al passeig de la Mare de Déu del Coll. El baró es deia Josep de la Barre i de Taberner i era propietari de les terres del Mas Falcó (avui desaparegut), que comprenien una bona part de l’actual barri del Coll. El seu fill Agustí de la Barre i Díaz de Manso, baró de la Barre i de Flandes, és qui va començar la parcel·lació de la finca. El passeig rep el nom de l’església del Coll (que visitarem), que es diu del Coll per raons orogràfiques òbvies i també es deia de Font-rúbia per la font que hi havia al darrere.
Un cop al passeig tirarem amunt i ens aturarem al número 41-51. És l’antiga «torre Marsans», obra de Juli Mariné, que ha estat casa d’estiu, seu de l’Auxilio Social, aixopluc de refugiats, residència d’un orde religiós i avui és l’alberg de joventut de la Mare de Déu de Montserrat (no ens pregunteu per què de Montserrat i no del Coll). Va ser feta construir el 1907 per Josefa Marsans i Peix, filla de Josep Marsans i Rof, fundador de l’agència de viatges Marsans.
Si seguim pujant pel passeig deixarem enrere la plaça de Flandes (possible homenatge al baró de Flandes), ens saltarem el Parc de la Creueta (massa vist) i ens aturarem al número 79. Aquí tenim la Torre Sansalvador de Josep M. Jujol (1909), inclosa a la Ruta del Modernisme. La torre o la part que es va arribar a construir, perquè es veu que fent les obres es va descobrir una mina d’aigua i el propietari, Salvador Sansalvador es va oblidar de la casa i es va dedicar a embotellar i vendre l’aigua sota el nom de «Agua Radial».
Després seguirem pujant pel passeig, al número 81 veurem Villa Conchita o «Casa dels Metges» (incorrectament atribuïda a Jujol) i arribarem al carrer de Funoses i Llussà, en record de Francesca Funosas i Llussà, esposa d’Eugeni Duran Borrell, propietari dels terrenys de Can Móra (que visitarem després). Si anem bé de temps, ens enfilarem per aquest carrer i girarem pel carrer de la Pineda, on veurem la casa Queralt, també de Josep M. Jujol.
Un cop dalt del Coll, agafarem el carrer del Santuari (referència al Santuari del Carmel, que avui no visitarem; abans es deia «dels Santuaris», sota la consideració que l’església del Coll també és un santuari) i arribarem la plaça de Gibraltar (nom evident, però no ens pregunteu què pinta aquí), on hi ha l’església del Coll. Es tracta d’un edifici originalment romànic molt i molt transformat (cremat a la Guerra Civil, entre altres vicissituds).
Pel carrer del Portell (antic camí d’Horta a Sant Cugat) arribarem a la masia de Can Móra, una de les poques masies senceres que queden al districte. Entre l’Escola Virolai i l’escola bressol El Gat Negre (té una explicació), seguirem fins al mirador de Joan Sales, dedicat a l’insigne escriptor, que va viure no gaire lluny d’aquí. Tot seguit deixarem aquest lloc de concentració de turistes (som al capdamunt del Parc Güell) i ens emboscarem pel vessant menys conegut del parc, visitarem la Font de Sant Salvador d’Horta i arribarem al recòndit passeig de Turull (en record de Pere Turull i Comadran, propietari dels terrenys), per aparèixer finalment al carrer de la Mare de Déu del Coll (típica mania de posar noms repetits). De seguida toparem amb un edifici de la competència: l’Escola Farigola, obra de Josep Goday acabada l’any 1923. Després entrarem pel minúscul passatge d’Isabel (II), travessarem els Jardins de Maria Baldó (antiga directora de l’Escola Farigola), veurem l’església ortodoxa russa del barri i sortirem a la plaça de Mons. El nomenclàtor diu que és per la ciutat belga de Mons, però altres fonts indiquen que és una versió del barri de «Muns» urbanitzat pel nostre amic Agustí de la Barre. Si anem bé de temps entrarem pel carrer de Sant Eudald a contemplar la Torre Sant Jordi de Salvador Valeri, que ja vam contemplar el 2010. Després només quedarà enfilar el passeig de la Mare de Déu del Coll i girar pel carrer del Baró de la Barre per retrobar la nostra immortal Escola Poveda.
MÉS INFORMACIÓ? Elsa Castellà (2006). Les masies de Gràcia. Vestigis d’una ruralia històrica. Barcelona: Taller d’Història de Gràcia. Alberch, Ramon (1997). Els barris de Barcelona. Volum III: Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana. Itineraris de l’Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps http://www.avclesseps.cat/itineraris2.htm Nomenclàtor dels carrers http://www.bcn.cat/nomenclator Ruta del Modernisme http://www.rutadelmodernisme.com
