Deu raons contra la LOMCE
Al setembre del 2012, el ministre José Ignacio Wert va presentar l’avantprojecte de la LOMCE, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa que vol modificar la Llei Orgànica d’Educació de l’any 2006 (LOE). Aquell mateix mes, l’esborrany ja va ser aprovat pel Consell de Ministres i més endavant fou presentat als governs de les comunitats autònomes. Entre finals d’abril i començaments de maig del 2013, la llei Wert va iniciar el tràmit al Congrés dels Diputats, on el govern del PP té majoria absoluta. Al desembre del 2013 la LOMCE es va aprovar al Congrés. La llei entra en vigor el curs 2014-2015.
¿Per què la comunitat educativa la rebutja frontalment? Per què personalitats com Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco, criden a “l’objecció de consciència” per considerar que “desatén les necessitats de les persones i ens sotmet al dictat de les empreses i els banquers”? Aquí teniu deu arguments per dir no a la llei.
1.- Perquè la LOMCE suposa un atac contra el model d’escola pública, catalana, laica, integradora i inclusiva que hem construït en els darrers 35 anys a Catalunya.
2.- Perquè relega el català a matèria residual i dinamita el model d’immersió lingüística: equipara la llengua catalana a la categoria d’especialitat i li atorga el mateix rang que el d’una tercera llengua estrangera. En paral·lel, preveu la subvenció de centres de titularitat privada que s’avinguin a fer l’ensenyament en castellà.
3.- Perquè reinstaura un model d’escola esbiaixat, classista i segregacionista. No assegura la inclusió ni la cohesió, sinó que reforça les diferències entre l’alumnat, ja que permet separar-lo per raons de llengua, sexe, procedència i rendiment escolar.
4.- Perquè afavoreix els concerts a l’escola privada-concertada i mercantilitza l’ensenyament: l’educació, en comptes d’afavorir les potencialitats de cada alumne i impulsar la cohesió social, s’entén com un producte de mercat que, dissenyat a mida de les elits i un mercat laboral precaritzat, es regeix per la competitivitat i l’ ocupabilitat, termes reiteratius al preàmbul. La llei també obre la porta al finançament privat dels centres públics. Al Regne Unit, aquest sistema ha provocat que els patrocinadors acabin incidint en la trajectòria curricular de les escoles i en el reclutament de l’alumnat, a més de fer més gran l’esquerda entre els diferents centres.
5.- Perquè menysté l’etapa educativa de zero a sis anys, en acotar la responsabilitat de la LOMCE a l’educació obligatòria: és a dir, a partir de primer d’educació primària. Això pot comportar que l’atenció a les criatures de menys de 6 anys -absolutament important segons les professionals- sigui paulatinament privatitzada.
6.- Perquè exclou l’alumnat amb dificultats més grans d’aprenentatge i promou la segregació primerenca. S’avança l’edat en la que es creen itineraris de fet irreversibles. Es pretén segregar l’alumnat des de 3r d’ESO, als 14 anys, amb la introducció d’itineraris en funció del seu rendiment escolar. Això provoca que en finalitzar 3r d’ESO, un alumne/a de 15 anys hagi de decidir el seu futur professional i escollir entre la formació professional o la universitat.
7.- Perquè l’avaluació de l’alumnat quedarà marcada per revàlides que es faran a finals de primària, ESO i batxillerat. S’introduiran la revàlida i altres sistemes de selecció i classificació de l’alumnat i dels centres (avaluacions estandarditzades a tot el territori). A més es publicaran els resultats de les escoles, amb la qual cosa es fomentarà la competència desigual entre centres i zones, i una jerarquització dels centres que obre la porta a donar més recursos als qui millors resultats obtenen. Tot plegat esperonarà i comportarà un retorn a la “dictadura del temari” i a l’aprenentatge per acumulació i no per relació.
8.- Perquè s’ha pactat d’amagat amb la conferència episcopal, que ha reintroduït les classes de religió catòlica equiparant-les a les de filosofia, psicologia o dibuix tècnic.
A més, la LOMCE crearà l’assignatura d’educació cívica i constitucional, i mantindrà l’assignatura de religió catòlica, cosa que suposa una aposta clara pel control ideològic del sistema sota els postulats més conservadors i confessionals.
9.- Perquè és recentralitzadora: el govern de Madrid decidirà els continguts de les matèries troncals i les preguntes de les revàlides.
La reforma es proposa retallar les competències de les comunitats autònomes en matèria educativa augmentant el percentatge dels continguts mínims que fixa l’Estat en tots els trams educatius. Per tant, representa una ofensiva global contra la possibilitat d’establir currículums adequats a la nostra realitat i conculca la capacitat del Parlament de Catalunya per decidir sobre el model educatiu.
10.-Perquè el Consell Escolar queda relegat a una funció merament consultiva, ja que la direcció del centre, posada per l’administració, tindrà poders pràcticament absoluts.
En definitiva, la LOMCE és una llei que s’ha formulat d’esquenes a docents i a famílies, i que, segons el ministre Wert, “sortirà endavant amb consens o sense”. No obstant això, no es tracta d’una llei d’educació més: el nou text és un míssil que liquida la idea d’equitat i desactiva qualsevol capacitat de l’escola com a compensadora de desigualtats. La LOMCE suposa una esmena a la totalitat a la forma d’entendre l’educació pública catalana.
